JESUS

Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu fill al món perquè el món fos condemnat, sinó a salvar-lo per mitjà d’ell. Jesús té avui més de mil milions de seguidors. Quatre Evangelis ens recorden els humils començaments de la Fe cristiana, però tres d’aquests Evangelis ens expliquen alguns esdeveniments o els mateixos fets des d’ una perspectiva complementaria. Aquesta és la història de Jesús treta exclusivament de l’Evangeli de Sant Lluc. Estimat Teòfil: Després d’una rigorosa recerca he decidit escriure una narració seguida, per tal que et sentis ben segur de la veritat de tot el que t’han ensenyat. En temps que Cèsar August era l’emperador de Roma, i Herodes el Gran era el rei de Judea, Déu envià l’àngel Gabriel a Natzaret, un poblet de Galilea, a visitar una noia anomenada Maria. Maria, no tinguis por, perquè Déu t’ha concedit el seu favor. Dintre de poc et trobaràs en cinta, i tindràs un fill, a qui posaràs per nomJesús. Com tindré un fill si soc verge? L’Esperit Sant vindrà sobre teu, per això el teu fill serà sant. L’anomenaran el Fill de Déu. El seu regnat serà per sempre. Maria se n’anà a un poble de Judea per visitar la seva cosina Elisabet, que també havia concebut tot i ser d’edat. ¡Elisabet! Maria! Cosina Maria! Beneïda entre totes les dones i és beneït el teu fill Quan he sentit la teva veu, a dintre meu el petit ha saltat d’alegria. Enaltit sigui el Senyor, Déu meu… Com me n’alegro en Déu Senyor i Salvador meu. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada. Gent de Natzaret, escolteu sapigueu tots que Cèsar August, ha decretat fer un cens de tot l’Imperi. Tothom haurà d’empadronar-se obligatòriament, al mateix poble que van néixer els seus avantpassats per fer-hi els deguts registres. I Josep i Maria es posaren en viatge des de Natzaret fins Betlem. Però no hi havia lloc on hostatjar-se. Van haber de fer-ho en una establia. Als afores de la vila, hi havia uns pastors que guardaven els seus ramats. I de sobte, un àngel s’aparegué en mig d’ells, i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Avui, a la ciutat de David, us acaba de néixer el Messies. Senyor, i Salvador. Els pastors hi anaren tot seguit, veieren el Nen, que jeia en una menjadora. I escamparen per tot arreu la bona nova del Naixement del Salvador. Passats vuit dies, hagueren de circumcidar el Nen, i li van posar per nom Jesús. Els pares portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor Aquell mateix dia es trobava al Temple un home pietós a qui l’Esperit Sant havia fet saber que no moriria sense haver vist al Messies de Déu, es deia Simeó. Senyor Déu meu ara deixa que el teu servent se'n vagi en pau, segons la teva promesa. He vist al Salvador que Vos heu donat al món. Aquest noi ha estat escollit per Déu Que Déu us beneeixi. Quan els pares de Jesús hagueren fet tot el que la llei de Déu prescrivia, se’n tornaren de Jerusalem cap a Natzaret. Quan Jesús tenia dotze anys, acompanyà als seus pares a Jerusalem per la festa de la Pasqua. Acabada la festa es van posar en viatge de retorn cap a Natzaret. Els seus pares pensaven que també Jesús feia camí amb ells. Però s’havia quedat a Jerusalem. I no trobant-lo allí, van tornar a la ciutat. Al cap de tres dies el van trobar al Temple, assegut entre els doctors de la llei. Qui és aquest noi que fa aquestes preguntes? Es de Natzaret, pensàvem que feia camí amb nosaltres. Si us plau, perdoneu-lo. Tothom estava meravellat per la seva intelligència. Fill meu, per què ens has fet això? El teu pare i jo estàvem neguitosos cercan-te per tot arreu. I còm és que em buscaveu? No sabíeu que jo havia d’estar a la casa del meu Pare? Després, Jesús tornà a Natzaret amb ells. Es feia gran i assenyat, i era estimat per Déu i pels homes. L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, Pilat era governador de Judea, Heròdes, tetrarca de Galilea i Anàs i Caifàs, grans sacerdots dels jueus. Joan rebé la paraula de Déu al desert i anava per tota la regió del riu Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Penediu-vos dels vostres pecats! Bategeu-vos! Déu perdonarà els vostres pecats. Així esta escrit al Llibre del Profeta Issaies! Una veu crida en el desert. Prepareu el camí del Senyor! Aplaneu les seves rutes! S’alçaran les fondalades! S’abaixaran les montanyes, i turons! El terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós allisat! I tothom veurà la salvació de Déu. Així, doncs, què hem de fer? Escolteu-me, cria d’escurçons Si, Joan, dìga-n’s què hem de fer? Què vols que fem? Si Diga-ho si us plau. Si teniu dos bons vestits doneu-ne un a l’home que no en tingui cap. Si, això és el que cal fer. I també doneu menjar. a qui no en tingui. Mestre Som cobradors d’impostos Què hem de fer? Bé sabeu què heu de fer. No exigiu més del que està establert I nosaltres? Què dius de nosaltres? No prengueu diners a ningú per la força. Ni presenteu falses denúncies. Estigueu contents amb la vostra paga. Diga’ns. ets tu el Crist? Si ets el Crist, dìgue’ns-ho. Jo batejo només amb aigua Però aviat arribarà algú que és molt més fort que jo. Del qual jo no soc digne de deslligar-li la corretja de les sandàlies. Ell us batejarà amb foc i amb l’Esperit Sant Separarà la palla del gra, i recollirà el gra, en els seus graners. I l’Esperit Sant baixà sobre Ell en forma de colom I una veu del Cel digué “Tu ets el meu Fill estimat, en tu m’he complagut.” Jesús tenia uns trenta anys quan començava la seva missió, Ple de l’Esperit Sant, s’allunyà del Jordà i es retirà al desert. Allí Satanàs, el temptà durant quaranta dies. En tots aquells dies no menjà res i tenia molta fam. Satanàs li digué Si ets el Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es converteixi en pa. L’Escriptura diu Hi ha coses en la vida de l’home, més importants que el pa. Llavors Satanàs se l’endugué a un indret molt alt, i en un moment li mostrà tots els regnes del món. Mira, tots aquests regnes rics i potents són meus m’han estat donats a mi i jo els dono a qui em sembla Adora’m i tot serà teu. Llegui’m a les Escriptures adoraràs al teu Déu, només a Ell donaràs culte. Finalment Satanàs el portà a Jerusalem, al cim més alt del temple. Si ets el Fill de Déu, llença’t daltabaix les Escriptures diuen que Déu enviarà els seus àngels per protegir-te i evitar que els teus peus ensopeguin amb cap pedra. Les escriptures diuen no temptaràs el Senyor, el teu Déu I Jesús se’n tornà al seu poble, Natzaret, on s’havia criat. Hola. Hola. El dissabte anà a la sinagoga com tenia costum. Has trepitjat la ratlla. S’aixecà per llegir les Escriptures i li donaren el llibre del Profeta Isaïes. Sí, és Ell. Aquest és Jesùs? L’Esperit del Senyor és sobre meu Déu m’ha escollit per portar la bona nova als pobres M’ha enviat per anunciar que els presoners seran posats en llibertat i que els cecs hi veuran que els oprimits seran alliberats, i tots sabran que ha arribat l’hora en que Déu salvarà el Seu poble. Aquesta Escriptura, que acabeu d’escoltar es compleix avui. Diu això l’escriptura? Sí, però només el Messies podrà complir-ho. Però com? Això es una blasfèmia. Si, i tant que si Segur que em citareu el proverbi que diu ”Metge curat a tu mateix.“ És a dir perquè no fas aquí, al teu poble, els miracles que has fet a Cafarnaüm. Sincerament us dic que cap profeta és ben rebut a la seva terra. Amb aquestes paraules, Jesús s’identificava com el Messies ungit per Déu per a salvar el seu poble. Però aquells jueus no s’ho creien El van empènyer cap a un cingle de la muntanya amb la intenció d’estimbar-lo, però Jesús passà entremig d’ells i se’n va anar. Llavors tornà a Cafarnaüm, una vila de Galilea. Per tot arreu era ben palès que els romans havien ocupat la terra, i el poble sospirava perquè vingués el Messies per alliberar-los de la opressió. Pau amb vosaltres. I amb tu, Mestre. Em deixes pujar a la barca, Simó? Per què no? Parlan’s Oi que no ens deixaràs? Parlan’s! Parlan’s, Mestre!! Dos homes van pujar al temple, a pregar. Un era fariseu, l’altre cobrador d’impostos. El fariseu d’en peus, orgullós pregava així: Gràcies Déu meu perquè no soc com els altres homes, no enganyo la gent ni soc un adúlter. No soc com aquell cobrador d’impostos d’allà el fons. Dejuno dues vegades la setmana i dono la desena part de tot el que guanyo. Però el cobrador d’impostos entretant no gosava alçar els ulls al cel mentre pregava sinó que es donava cops al pit, dient “Déu tingues pietat de mi que sóc un pecador”. Jo us dic que. Va ser aquest pecador i no el fariseu, qui va tornar a casa perdonat. perquè l’home orgullós serà humiliat. i en canvi l’home humil serà enaltit. Ara, Simó, tira llac endins i tu i els teus companys caleu les xarxes. Oh! Mestre si hem estat treballant tota la nit i no hem pescat res. Però si tu ho dius, ho tornarem a intentar Jaume! Joan! Jaume! Joan! Veniu aquí amb la vostra barca. ¡Es increïble! Ja n’hi ha prou Senyor aparta’t de mi, perquè soc un pecador. No tinguis por d’ara endavant pescaràs homes. Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu. Busqueu el Senyor ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que l’injust abandoni el mal camí i el malèfic les seves intencions. Que tornin al Senyor que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar. Sortireu cridant de goig i us conduiran en pau a casa vostra. Si, Si. Ja es aquíMireu-lo! Jesús ¡Jesús! Senyor, tingueu misericòrdia. La meva filla. Només te dotze anys i s’està morint. Sisplau, veniu amb mi. Deixa-ho estar, Jaire. ¡Jesús! La teva filleta ha mort. Deixa estar al Mestre. No tinguis por. Creu i la teva filla se salvarà. No ploreu, que només dorm, no és pas morta. Nena Aixeca’t Doneu-li alguna cosa per menjar. No digueu res a ningú, del que heu vist. Més tard, mentre Jesús passava pel carrer, veié a un cobrador d’impostos que es deia Leví, assegut al lloc de la recapta. Segueix-me. Alguns dies desprès Jesús pujà a la muntanya a pregar i pregà tota la nit. Fent-se de dia cridà als seus seguidors i entre ells n’escollí dotze que anomenà Apòstols. Simó, que Jesús anomenà Pere, El seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó anomenat Zelós, Judes germà de Jaume, i Judes Iscariot que va ser el traïdor. Feliços els pobres és vostre el Regne de Déu! Feliços els qui passeu fam, Déu us saciarà! Feliços els qui ploreu, després riureu! Feliços si els altres us odien us marginen us insulten i us menyspreen pel fet d’haver cregut en mi. Quan us passi tot aixó, alegreu-vos, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. De fet, els seus pares van fer el mateix amb els profetes. Setze, disset, divuit, dinou i vint. Això és tot el que tinc. Què vol dir que això és tot? Ai de vosaltres, els qui sou rics, i ara no us falta res. Diu que no vol ser ric, deu estar boig. Ai de vosaltres ! Els qui ara rieu, plorareu i us en doldreu. Ai de vosaltres, dels qui es parla bé! Dels falsos profetes també es parlava bé. Però, pels qui m’escolteu, estimeu l’enemic Feu bé als qui us odien Beneïu els qui us maleeixen i us ofenen Si algú et pega en una galta para-li també l’altra. Si algú et demana el mantell, dóna-li també el vestit. Dóna a tothom qui et demana Al qui et pren allò que és teu no demanis que t’ho torni Tracteu tothom tal com voldríeu que ells us tractessin Si estimeu només els qui us estimen Això no té cap mèrit. Això ho fan fins i tot els pecadors i si feu be només a aquells que us el fan Què esteu fent d’excepcional? És el que tothom fa? Com s’atreveix a tocar-la? Hauria de caure-li la cara de vergonya. Com s’atreveix a parlar amb aquesta, Quin fàstic! No! Ecolteu-me Estimeu i feu bé els enemics Presteu sense esperar res a canvi Tindreu una gran recompensa i sereu fills del Déu Altíssim, perque és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu com Ell Ell és ple de misericòrdia Jesús, salva-n’s! No judiqueu i no sereu judicats; no condemneu, així no sereu comdemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Mostra’ns el camí, Senyor! Si doneu també us donaran, i el que haureu donat se us retornarà plenament. Com pot un cec guiar a un altre. Si ho fes caurien tots dos en un clot. Com és que veus la brossa a l’ ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha al teu? Mestre, Guia’ns! ¡Senyor! Us necessitem! Benaurada la dona que et va infantar i criar. Benaurats els qui escolten la paraula de Déu, i en fan cas. Mestre! M’agradaria conèixer aquest home. Tu creus que podria ser el Messies? Anem amb ell. Seguim-lo. Aquest fariseu, convidà a Jesús a menjar a casa seva. Vinga ja és hora d’anar a dormir Ja ho heu sentit Sempre volen sortir amb la seva. Què hi fa aquesta, aquí? No ho se pas. Escolta, què farà ara? Ves a saber. Si aquest home fos un profeta de veritat, sabria qui és aquesta dona Sabria quina mena de vida porta. Sé qui és aquesta dona, Simó. Escolta el que et dic. Hi havia un home que tenia dos deutors, un li devia cinc cents denaris l’altre cinquanta però cap dels dos no podia pagar-li, i els perdonà el deute. Qui li estarà més agraït? Suposo que aquell a quí ha perdonat el deute més gran. Tens raó. Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus, i en canvi ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes, i eixugat amb els cabells. Tu no m’has rebut amb un petó ella no ha parat de besar-me els peus. Tampoc no m’has ungit el cap amb oli Ella, però, m’ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats. Però aquell a qui poc es perdona, demostra menys amor. Els teus pecats et son perdonats. La fe t’ha salvat Vés en pau. Jesús, anava per les viles i pobles de Galilea anunciant la bona nova del regne de Déu. I durant aquest recorregut l’acompanyaven els dotze deixebles. El seguien també algunes dones que Ell havia guarit de malalties. Maria, l’anomenada Magdalena Joana, muller de Cuses, administrador d’Herodes, i Susanna. Herodes, tetrarca de Galilea, havia empresonat Joan El Baptista perquè condemnà la seva unió adúltera amb la muller del seu germà Què dieu? En arribar a la porta de Naìm, sortia un seguici fúnebre. El difunt era el fill únic d’una mare viuda . Quan Jesús la veié va compadir-se’n, tocà el fèretre i digué: Jove, t’ho dic jo, alçat! Aleshores el jove s’incorporà i Jesús el donà a la seva mare! Aneu, i, pregunteu-li: Ets tu el Messies que havia de venir, o n’hem d’esperar un altre? Mestre, Mestre? Joan Baptista m’envia per saber, si tu ets el Messies que ha de venir, o n’hem d’esperar un altre. Aneu i digueu a Joan el que heu vist avui, Els cecs hi veuen, els coixos caminen, Feliços els qui no tenen dubtes de Mi. Pare, puja’m. Puja a coll-i-be, El pots veure ara? Si, puc veure Jesús. Un pagès va sortir a sembrar, una part de les llavors va caure arran del camí i la van trepitjar o bé els ocells se la van menjar. Una altra va caure entre pedres, i tan aviat nasqué la planta es va assecar per falta de saó. Una altra caigué entre els cards, els cards van créixer al mateix temps i l’ ofegaren. Una altra en terra fèrtil va créixer i va donar fruit, fins al cent per u. Mestre, per què parles amb paràboles quan parles a la gent? Déu us ha concedit de conèixer els designis secrets del seu regne. Però als altres se’ls parla amb paràboles, perquè mirin sense veure-hi I escoltin sense entendre. Aqueste paràbola vol dir això. El gra, és la paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a las pedres són els qui l’escolten amb alegria. Però no hi arrela, de moment creuen el missatge, però a l’hora de la prova, es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui l’escolten però les preocupacions, les riqueses i els plaers del món els arrosseguen. I no arriben a donar fruit El gra que cau en terra bona, són els qui escolten la paraula de Déu amb un cor bo i generós, i perseveren per donar fruit. Quan algú encén un llum, no el tapa amb un gerro, ni el posa sota el llit. El colloca a la vista perquè els qui entren puguin veure la claror. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber tard o d’hora. Mireu, doncs, com escolteu, al qui té, li donaran encara més; en canvi, al qui no té, fins i tot allò que es pensa que li queda li pendran. Mestre, la teva mare i germans son aquí, i et volen veure. La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu, i l’obeeixen Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: “Anem a l’altra riba del llac”. Mentre navegaven Jesús s’adormí. ¡Mestre, ¡Mestre, ¡Jesús, salva’ns! Ens morirem, Senyor. La barca se’ns omple d’aigua, Mestre. Salva'ns. On és la vostra fe? Van desembarcar a la regió dels gerasencs, que es troba en front de Galilea, a l’altra riba del llac Jesús fill del Déu Altíssim per què us fiqueu amb mi? Us prego, que no em turmenteu. Com et dius? Legió. Perquè en som molts, i et demanem, que no ens facis tornar a l’abisme. Deixa’ns entrar en el ramat de porcs. ¡Ep! Torneu aquí!! Pareu! Pareu! Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home. No fugiu! Euentraren en els porcs. Ves-t’en d’aquí! Ets un bruixot! Fuig, Ves-t’en d’aquí! ¡Deixa’ns estar, Ves-te'n! Deixa’m anar on tu vagis, Deixa’m, seguir-te. Torna als teus. I explica el que Déu t’ha fet. Jesús i els seus deixebles anaren a Betsaida. Però la gent ho va saber i el va seguir. Per la tarda, en Pere s’acostà a dir-li: Mestre, acomiada la gent, que se’n vagin cap els pobles i les cases dels voltants avia’m si troben menjar i llit, aquí no hi ha res. Doneu-los de menjar vosaltres mateixos. Mestre, només tenim cinc pans i dos peixos. Sigueu beneït, Senyor Déu Nostre, Rei de l’univers que feu que la terra ens doni el pa. És un miracle! Passeu-lo. Qui diu la gent que soc, jo? Doncs, alguns que ets Joan Baptista. Altres en canvi diuen que ets Elies, i molts altres creuen que ets un dels antics Profetes que ha tornat a la vida. I vosaltres? Qui penseu que soc? Tu ets el Messies! No ho digueu a ningú perquè el Messies ha de patir i ser rebutjat, i també ha de morir. Però al cap de tres dies, ressuscitarà. Algú voldrà venir amb mi? Mestre, jo et penso seguir, però abans, deixa’m, que m’acomiadi de la família. Qui mira enrera quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu. Si algú vol venir amb mi, que s’oblidi d’ell mateix prengui la seva creu i em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vidala perdrà. però qui la volgui perdre per amor a mimi, la salvará. Què en treu l’home de guanyar tot el món, si perd la seva ànima? Si algú s’avergonyeix de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. De debò, alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. Vuit dies després, Jesús pujà a la muntanya a pregaramb Pere, Jaume i Joan Mentre pregava, la seva cara va canviar. I la seva roba es tornà d’una blancor resplandent. Llavors, s’aparegueren dos homes que parlaven amb Ell, Eren Moisès i Elies. El seu aspecte era gloriós Complirás els propòsits de Déu. Moriràs a Jerusalem. I mentre se n’anaven, Pere digué a Jesús, Mestre, és bo que estiguem aquí dalt! Fem tres cabanes. Una per a tu... Encara parlava, quan es formà un núvol que els anà cobrint, (una altra per a Elies) Els deixebles van tenir por Llavors del núvolva sortir una veu ”Aquest és el meu Fill. L’escollit Escolteu-lo.” Mestre! Mestre! Si’s plau vine a veure el meu fill. Senyor, Ajuda’l, Ajuda’l És l’únic que tinc He pregat als teus deixebles que el curin, però no han pogut! Sou una gent descreguda i rebel! Fins quan hauré de suportar-vos? Porta el teu fill. És un miracle! Mireu-lo!! Fins i tot fa una altra cara. No pot ser! Ensenyan’s a pregar tal com Joan n’ensenyava als seus. Quan pregueu, digueu, “Pare Nostre que estas en el cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne que es faci a la terra com es fa en el cel. Dona’ns el pa que necessitem, perdona’ns els pecats, així com nosaltres també perdonem els qui ens han ofès i no ens deixis caure en temptació més aviat lliures de tot mal. Insistiu i obtindreu cerqueu hi trobareu truqueu a la porta i s'obrirani perquè el qui demana rebrà el qui cerca troba i el qui truca li obren la porta D’entre vosaltres, quin pare dona una serp el seu fill, quan li demana un peix, o un escorpí quan li demana un ou, Si vosaltres, que sou pecadors doneu coses bones als fills, amb més raó el vostre Pare del cel donarà l’Esperit els qui l’hi demanen. Per això us dic, No us preocupeu per la vida, pel menjar, ni pel cos, ni com us vestireu. La vida val més que el menjar i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs, No sembren, no seguen, ni tampoc tenen rebost però Déu els alimenta. Vosaltres, valeu molt més que els ocells. Per més que s’hi esforçi, qui pot, allargar la seva vida? Si no podeu amb coses així, per què us preocupeu de les altres. Fixeu-vos en les flors, com creixen, no han de treballar gens. I en canvi ni el gloriós de Salomó es vestí com una d’elles. Si Déu vesteix així l’herba que avui és al camp i demà al foc, No farà molt més per vosaltres Sou gent de poca fe. Aumenta’ns la fe, mestre. Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ”Arrencat de soca-rel i plantat al mar,“ i us obeiria! De temptacions sempre n’hi hauràn. Però ai del qui les provoca. Més li valdria que li lliguessin al coll una pedra de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un sol d’aquests petits. A què s’assembla el Regne de Déu? És com, un gra de mostassa que un home sembra en un hort Creix i aviat es fa un arbre i els ocells fan niu a les branques. No l’acabo d’entendre del tot. Com és que menges i beus amb recaptadors i pecadors? Són els malalts qui necessiten metge i no els que estan sans. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors. Parlan’s un altre vegada del regne. Volem saber més coses. No tingueu por, fills meus, ha estat una gran alegria pel vostre Pare, donar-vos el regne. Veneu el que posseïu, i ho doneu als més necessitats. Preneu bosses que no es facin mal bé. Això us assegurarà un tresor en el cel perquè no hi ha lladres, ni les arnes poden destruir res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. Dona, quedes lliure de la teva malaltia. Mireu, Mireu, l’ha guarit! Es un miracle! Beneït sigues, Déu sigui lloat! M’he passat així divuit anys, Déu et guardi Hi ha sis dies per treballar, veniu doncs un d’aquests altres dies per fer-vos curar i no pas en dissabte. Hipòcrites! No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a beure? I a aquesta filla d’Abraham, que estava així desde feia divuit anys, no calia curar-la en dissabte? Bon mestre digueu-me què he de fer per posseir la vida eterna? Per què em dius bon? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els Manaments, no cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare. Des de jove sempre he complert tots aquests manaments. Encara et manca una cosa: Ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres. Així tindràs un tresor al cel, i en acabat, segueix-me. Però som negociants som, som rics, Que n’és de difícil per un ric entrar en el regne de Déu. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla abans, que un ric entri en el regne de Déu. Doncs, qui pot salvar-se? Déu pot fer allò que pels homes és impossible. Exactament, on serà, el regne de Déu? El regne de Déu novindrà en un moment previsible. No es podrà dir, "Mireu, és aquí o és allà." El regne de Déu és ja enmig vostre. Vindrà en temps que desitjareu veure un sol dels dies del fill de l'home però ja no seria aquí. Com el llampec esclata i resplandeix d'un cap a l'altre del cel així serà el fill de l'home quan vingui el seu dia. Però primer haurà de patir molt i ser rebutjat. Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la llei. Perquè molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres vèiem el sentir el que sentiu, però no van poder. Què hem de fer? Què diuen les Escriptures? Com les interpreteu? Estima el Senyor amb... tot el teu cor, i amb tota la teva ànima i la teva ment, I estima els altres com a tu mateix. Ben dit. Fes això i viuràs. I qui són els altres? Aquests soldats segur que no. I què dius del Cèsar? Un home anava de Jerusalem a Jericó, el van asaltar uns lladres. El van apallissar i deixar mig mort. Casualment passava per allà un sacerdot, i quan el va veure va passar de llarg, també va passar per allà un levita, que va veure l’home mig mort però va fer el mateix, passar de llarg. Finalment, passava per aquell camí un samarità, que en veure aquell home va tenir compassió. S’apropà vora seu, li curà les ferides i l’ embenà. El pujà a la seva cavalcadura, el dugué l’hostal i se’n va ocupar L’endemà va donar a l’hostaler dos denaris, i li demanà que en tingués cura. “Quan torni a passar," li digué, "et pagaré les despeses que facis de més.” Quin d’aquests tres es va comportar com a proïsme, de l’home atacat pels lladres? El qui se’ n va compadir. Doncs feu el mateix. Ah! Deixeu que els nens vinguin a mi, i no els prohibiu perquè d ‘ells és el regne de Déu. Us ho dic de veritat, qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas, qui acull un nen, amb molt d’amor, m’acull a mi i qui m’acull a mi acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit entre vosaltres és el més gran. Què passa? Digueu-m-ho Passa Jesús de Natzaret, el nostre Salvador ¡Jesús! ¡Jesús! Fill de David! Compadeix-te de mi! Què vols que faci per tu? Senyor, fes que hi vegi. Doncs, recobra la vista. La teva fe t’ha salvat. Ja puc veure! Ja hi veig! Puc veure! Anem cap a Jerusalem. Tot fent camí cap a Jerusalem, la gent sortia a trobar-lo. Volíen conèixer el camí de la salvació i que els parlés del Regne de Déu. Aquest home és un profeta de debò! Senyor, Mestre, Salva’ns! Senyor, Salvan’s Salvan’s! Lloem al Senyor. Senyor Ensenyan’s el camí. La gent començava a acceptar Jesús com a Mestre i Senyor. A Jericó hi havia un cobrador d’impostos que es deia Zaqueu. Volia veure Jesús i es va haver d’enfilar dalt d’un arbre. Zaqueu baixa de pressa, que avui em quedaré a casa teva A casa meva? No sé qui es pot voler quedar a casa seva, Com és que Zaqueu coneix a Jesús? Mireu. Dono... la meitat del que tinc als pobres, i a tots, als qui he pogut robar els tornaré quatre vegades més. Si home! un cobrador que et torna diners, Impossible! Es increïble! Avui ha entrat la salvació a aquesta casa. Perquè aquest home era un fill perdut d’Abraham, i jo he vingut a salvar els qui s’han perdut, com ell. Com sabeu ara anem a Jerusalem. I es complirà tot el que els profetes han escrit sobre mi. Seré posat en mans dels pagans, m’escarniran, m’insultaran, m’escopiran, m’assotaran i em mataran. Però al tercer dia, ressuscitaré! Mestre, digues als teus deixebles que callin. Mira, si els meus deixebles callessin, inclús les pedres cridarien! Pau, Honor, Salud! A Jerusalem! ¡A Jerusalem! Quan va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella, Tant de bo, haguessis reconegut el qui et donaria la pau, però no Vindran dies que els teus enemics t’envoltaran de trinxeres, t’assetjaran estrenyent-te per tot arreu. I seràs arrasada, Jerusalem, els teus habitants, seran massacrats. I no deixaran pedra sobre pedra perquè no has sabut reconèixer la salvació de Déu. El temple de Jerusalem ja no era un lloc sant, s’havia convertit en un mercat. Està escrit: “El meu temple és casa d’oració” Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres! ¡Agafeu-lo! Agafeu-lo! Agafeu-lo! ¡Crideu els guàrdies, Crideu els guàrdies, ! La oposició entre els líders polítics i religiosos era cada cop més forta i és que la gent ja proclamava Jesús Rei. Em diuen que pels carrers molta gent ja el proclama rei Rei? Rei de captaires i lladres no és pas el primer. Venen, fan propaganda i se’n van. Els obliden, Què estàs cec? Cada cop són més els seus adeptes. El poble l’admira I el tenen per rei. Us faig un advertiment. Si arriba el moment que aquest home fa perillar la pau, en sereu responsables. Potser te raó. Cal que plantem cara al galileu. Els Grans Sacerdots i els altres caps dels jueus, buscaven la manera de perdre’l. Per una banda creixia el nombre dels seus seguidors. I per l’altra creixia l’oposició dels ciutadans influents. En el temple, Jesús veié una viuda molt pobra, que tirava d’ofrena dues monedes de coure. És ben poca cosa No pots donar més? Jo us dic, que aquesta dona ha donat més que tots els altres. Han donat una part del que els sobrava, però ella, pobre com és, ha donat tot el que tenia. Dígan’s amb quin dret fas aquestes coses? O qui t’autoritzat? Abans contesteu vosaltres, El baptisme de Joan, venia de Déu o dels homes? Què contestem? Si diem que venia de Déu ens dirá: ”Per què no el vau creure?” Si diem que de part del homes, ens apedregaràn; per la gent Joan és un profeta! No ho sabem qui el va enviar. Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat ho faig. Un home va plantar una vinya... la va arrendar a uns vinyaters. I se’n va anar per un bon temps. Quan va ser el temps de la verema, l’amo va enviar un servent, perquè li donessin la seva part de la collita, el van apallissar i despatxar amb les mans buides. Llavors envià un altre home. Però va passar el mateix. El van ultratjar i el van despatxar sense res. L’amo els va enviar, un tercer home, però el van tractar igual. Llavors l’amo de la vinta va pensar. “Què haig de fer? Enviaré el meu fill? Segur que el respectaran.” Però quan els vinyaters el van veure es digueren entre ells. ”Mireu ens ve l’hereu. Matem-lo i l’heretat serà nostra!” Segueix Mestre, si et plau. El van treure fora de la vinya, i el van matar. Segons vosaltres, què els farà l’amo de la vinya? Anirà, matarà els vinyaters i arrendarà la vinya a uns altres. Què es diu en l’ Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors ha passat a ser la pedra principal. Tothom que caigui sobre ella s’hi estavellarà. I si la pedra cau sobre algú, quedarà fet miques. Mestre, sabem que el que ensenyes sempre és just. i que no fas distincció de persones, sinó que ensenyes de debó el camí de Déu Digan’s als jueus ens és permés de pagar els tributs a l’emperador romà o no? ¡Compte, Senyor... és un parany! A veure un denari. De qui són la cara i la inscripció? Del Cèsar! Doncs, doneu al Cèsar, el que és del Cèsar, i a Déu, el que és de Déu. Què en dieu d’això? Han caigut en el seu propi parany! S’acostava la festa jueva de la Pasqua, durant la qual es menja el pa sense llevat. Jesús envià Pere i Joan amb l’encàrrec de preparar el sopar pasqual. Com desitjava de sopar amb vosaltres abans del patiment. Perquè us asseguro, que no el menjaré mes fins que la Pasqua es compleixi en el regne de Déu. Beneït siguis Senyor Déu Nostre, i Rei del Univers, que ens donas el fruit de la vinya. Preneu-las i repartiu-las entre vosaltres. Perquè us dic que no en tornaré a beure més fins que no vindrà el regne de Déu. Beneït siguis Senyor, Déu Nostre, i Rei del Univers, que feu que la terra ens dongui pa. Això és el meu cos donat per vosaltres. Feu això en memòria meva. Aquesta és la copa de la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres. Però entre vosaltres, assegut a aquesta taula, hi ha l’home que em traeix. Jo he de morir, perquè forma part del pla de Déu, però ai de l´home que em traeix. De cap manera! Això no pot passar! No ho entenc! Pero Mestre, Diga’ns, qui és el traïdor? El qui pensi ser el més important ha d’estar disposat, a servir com si fos un criat. Qui és el més important? El qui seu a taula, o el qui serveix? El qui seu a taula, no? Doncs Jo, soc el vostre servidor, m’heu estat fidels en temps difícils, i, així com el Pare m’ha concedit un regne Jo també us el vull donar. Menjereu i beureu a la meva taula, i us asseureu en trons per a jutjar les dotze tribus d’Israel. No hi ha cap traïdor, doncs Simó, Simó, escolta Satanàs vol sacsejar-vos a tots per tal de separar el blat de la palla, tal com ho fan els pagesos. Però jo he pregat perquè la teva fe no defalleixi. I tu, quan t’hagis penedit, enforteix els teus germans. Senyor, jo estic disposat aanar amb tu a la presó, i a la mort si cal. Pere, t’ho he de dir. Abans que canti el gall hauràs negat tres vegades, que em coneixes. Quan us vaig enviar sense bossa, ni sandàlies, què us va faltar? Res No, res Doncs ara el qui tingui una bossa que la prengui, i el qui no tingui espasa que es vengui el mantell i se’n compri una. Perquè s’ha de complir el que està escrit: “Ha estat comptat entre els criminals”. Tot el que es refereix a mi s’està complint. Mira, dos ganivets, Senyor. Ja n’hi ha prou. Els grans Sacerdots i els escribes tramaven la mort de Jesús. No, aquest home no és digne de viure. Llavors, Satanàs entrà en Judes d’Iscariot, Un dels dotze. Va pactar amb ells d’entregar-los Jesús. Jesús marxà cap a la Muntanya de les Oliveres a pregar, Pregueu demanant de no caure en temptació. Judas va traïr Jesús només per 30 monedes de plata. I Jesús sabia que l’hora de la mort pels nostres pecats era molt a prop, i pregà. Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa, tot i així, fes la teva voluntat. Llavors, se li va aparèixer un àngel i el comfortà. Ple d’angoixa, pregava i la seva suor queia a terra i semblava com gotes de sang. Per què dormiu? Vinga, pregueu per no caure en la temptació. Judes. Amb un bes has de trair al Fill de Déu Senyor, ataquem amb els ganivets! Endavant, agafeu-lo! Deixeu-lo! És un miracle Tant perillós soc que heu vingut amb ’espases i garrots? Era cada dia amb vosaltres al Temple i no em vau pas agafar Però ara és la vostra hora: La del triomf de les tenebres. Agafeu-lo! Vigileu-lo be! Els homes que el custodiaven l’escarnien, pegaven i se’n reien del "Rei dels jueus." Aquest mantell és digne d’un rei? És el d’un captaire Apa, endevina el futur! Saludo a la Vostra Majestat! Tu ens havies de salvar, Majestat, oi Tu, que ens havies de salvar? De què ens volies salvar? Aquest home era amb Jesús Què dius! Si no el conec de res! Jo els vaig veure junts. Els vostres humils servents! Aixeca el cap amb orgull, majestat. Tu, també ets un dels seus. No és pas veritat Aquest home és un dels deixebles de Jesús. A més, està clar que també és galileu. Apa, ves –te’n Deixan’s Deixa’m tranquil. No se de què em parles! Jesús va girar-se i mirà a Pere; i Pere es recordà de les paraules del Senyor: “Abans que avui canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.” Senyor, et prego que vulguis actuar d’acord, amb la teva misericòrdia i poder. Tu, vasperdonar als nostres pares, quan es rebellaren, Senyor, et vas enutjar amb ellsperò, no els vas destruir, perquè els estimaves, i perquè ets un Déu fidel, els vas perdonar. Fes de profeta. Qui et pegarà Ara endevina! Prou, parau! Us dic que prou! Porteu-lo al Sanedrí! Camina! El consell del Sanedrí es va reunir i van fer comparèixer Jesús. Dìgan’s, ets tu el Messies? Si us ho digués, no em creuríeu pas, I si us faig una pregunta, no em contestareu. Però des d’ara el Fill de l’Home s’asseurà a la dreta del Déu totpoderós. Per tant, ets, el fill de Déu? És el que dieu. Com s’atreveix? Qui li’ha donat aquesta autoritat? N’estic segur. Jo també. Tots hem sentit el que acaba de dir. Ara el durem a Pilat Anem! I conduïren Jesús al governador Pilat, que era el més corrupte dels governadors romans. I responsable de moltes crucifixions. I ara què voleu de mi? A aquestes hores del matí. Aquest home vol esgarriar el nostre poble Va fer un aldarull al mercat del Temple! Cal castigar-lo! Sentencieu-lo! No trobo cap motiu per condemnar-lo, no el trobo. És culpable. Diu a la gent que no paguin tributs al Cèsar! I diu que ell és el Messies, un rei. Un rei? Tu ets el rei dels jueus? Tu ho dius. Va començar a Galilea i ara ho fa aquí. A Galilea? Aquest home és un galileu? Si és així, aleshores que Herodes s’espabili. Oi que ara és a Jerusalem? Porteu-lo a Herodes! Qui dius que ets, tu? I els qui anomenes deixebles? Molta gent diu que pots fer miracles. Fes-ne un per mi. Senyor, ha estat esvalotant la nostra gent. Diu d’ ell mateix, que és rei Aquest home, un rei?! Majestat... Pegueu-li ben fort! Retorneu-lo a Pilat! És la seva província. No trobo, motius per comdemnar-lo a mort. O sigui que només l’assotaré i el deixaré anar. Pilat, recorda que durant la festa has d’indultar un empresonat. Indulta Barrabàs A Barrabàs. Si, si, Barrabàs Condemna aquest home ¡Crucifícal! ¡Si, crucifícal! Mata’l! Tu i tu, assoteu-lo! Però insistien amb grans crits que el crucifiquessin, fins que Pilat va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i assassinat i va entregar Jesús, tal com ells volien. Tu, com et dius? Simó de Cirene, senyor. Porta la creu. Talla les cordes, Plorem per tu, Senyor. Beu això. Dones de Jerusalem, no ploreu per Mi. Ploreu per vosaltres i els vostres fills. Perquè si l’arbre que és verd, el tracten així, què faran amb l’arbre sec? Senyor, deixan’s que t’ajudem. Pregarem per Tu! Amunt! Clava aquest clau, Deixeu anar les cordes! Pare, perdona´ls, perquè no saben el que es fan. Ha salvat d’altres, que se salvi sol. A veure ara si se’n surt de salvar-se ell mateix! Si, baixa de la creu! Fes ara un dels teus miracles! Aquest no és el vestit d’un místic qualsevol, Dona-me’l Damunt d’ell hi havia un rètol que deia: Aquest és el Rei dels Jueus. Salvat a tu mateix si ets el rei dels jueus. Oi que tu ets, el Messies? Salvat tu mateix, i, a nosaltres! No tens temor de Déu, Reb la mateixa condemna que tu, però no ha fet res dolent! Jesús, recorda’t de mi, quan siguis al teu regne. T’ho asseguro, avui seràs al Paradís, amb mi. Era cap al migdia. I les tenebres s’estengueren per tot el país, fins a les tres de la tarda. Llavors la cortina del temple s’esquinçà pel mig. Pare, a les teves mans, confio, el meu esperit. Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: Lloat sigui Déu, Realment, aquest home era innocent! Josep d’Arimatea era un home just, i membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva actuació. No penso tocar aquest cos. Fes-ho tú, doncs. Perdona'ns, estem seguint el cos de Nostre Senyor. Benvingudes, però anem, aviat començarà el sàbat. El diumenge al matí, molt d’hora, les dones anaren al sepulcre amb els perfums que havien preparat. Van trobar la pedra enretirada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi van trobar el cos de Jesús. Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No es aquí, ha ressuscitat! Recordeu el que va us dir quan encara era a Galilea? Que el Messies havia de ser traït, lliurat als malvats i crucificat, i que havia de ressuscitar al tercer dia. Escolteu! Havien apartat la pedra, vam entrar i el cos del Senyor... no hi era! Què Que no hi era el cos? I després, van venir dos homes. amb uns vestits... radiants, i ens digueren, ”Per què busqueu entre els morts aquell qui viu”? És veritat! Ens podeu creure. De debó Aneu-hi i ho veureu, la tomba és buida, Al sepulcre no hi havia ningú El Senyor no hi era, Ens has de creure! Jesús s’aparegué a dos dels deixebles, que van tornar esverats. És veritat! S’ha aparegut a Simó. Ha ressuscitat! No el vam saber reconèixer, no pel camí. Però quan va partir el pa, a les hores, si. A Emmaús, que estrany que anés allà. Pau a vosaltres! Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me, les mans i els peus, no veieu que soc jo mateix, Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn ni ossos, jo si que en tinc. D’això parlava abans quan encara era amb vosaltres, de que totes les coses escrites sobre mi per Moisès, els Profetes i en els Salms s’havien de complir. Així va ser escrit: “El Messies patirà, i ressuscitarà al tercer dia. I en el seu nom, cal predicar el missatge de conversió i de perdó a tots els pobles començant a Jerusalem.” Vosaltres en sou testimonis. Aviat us arrivarà la promesa del Pare. Espereu a la ciutat, fins que no sigueu revestits del seu poder. Que el Senyor us beneeixi i us guardi. M’ha estat donat tot el poder al cel i a la terra. Aneu, doncs, i feu deixebles a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill, i del Esperit Sant. I ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. I mireu, Jo sóc amb vosaltres dia rere dia, fins a la fi del món, Amén. La tomba en què va ser collocat el cos de Jesús és buida. Tres dies després de ser crucificat, va ressuscitar. Jesús és viu i desitja que el coneguem. En una ocasió va dir: “Jo sóc la resurrecció i la vida; el qui creu en mi, encara que estigui mort, viurà." Han passat dos mil anys d’ençà d’aquest esdeveniment, però encara avui, la seva vida i el seu missatge segueixen exercint una gran influència en el món. Els grans estadistes dels segles passats van viure i van morir. Governants, erudits, científics, filòsofs i líders religiosos van viure i morir. Altrament, Jesús continua viu avui. Ell és el ser més extraordinari de tots els temps. El seu naixement va ser extraordinari. Els evangelis ens ensenyen que va néixer de la verge Maria. La seva vida va ser excepcional, caracteritzada pels fets sobrenaturals. I lliure de pecat. Jesús va realitzar grans miracles i prodigis. El seu missatge és únic i especial. Ens ofereix amor, perdó i una nova vida a tot aquell que el rep com a Senyor i Salvador. Allí on els seus ensenyaments són coneguts, sorgeix la vida, l’esperança i la illusió. La seva mort a la creu va ser singular. Fa dos mil anys, el Déu del univers, per amor va enviar el seu fill únic Jesucrist, com a sacrifici pels pecats de tots els homes. Ell va morir per cadascú de nosaltres. Però tres dies després de la seva mort, va succeir un fet sorprenent que va transformar el curs de la història. Jesús ressuscità. El seu naixement, la seva vida, la seva mort i resurrecció demostren que Jesucrist és exactament qui deia que era: El fill de Déu El Salvador de tota la humanitat. Aquest mateix Jesús vol apropar-se a nosaltres i formar part de la nostra vida, perdonar els nostres pecats, i donar-nos la capacitat de viure una vida plena. Escoltem les seves paraules: “Veniu a mi tots els qui esteu fatigats i carregats, que jo us faré descansar.” “Jo soc el camí, la veritat i la vida, ningú ve al Pare si no és per mi.” La Bíblia declara que, "tots hem pecat i vivim apartats de Déu." I afirma que: “El preu del pecat és la mort, però la recompensa de Déu és la vida eterna per a tots els qui creuen en el seu Fill Jesucrist.” Jesús, en morir, va pagar el preu del nostre pecat. Digué: “Mira, sóc a la porta i truco; si algú escolta la meva veu i obre la porta, Jo entraré.” Jesús també digué, ”De tal manera va estimar Déu el món, que ha donat el Seu Fill perquè tot aquell que cregui en Ell no es perdi, més tingui vida eterna”. Per a poder experimentar el seu amor i el seu plà de salvació y vida eterna per a les nostres vides, hem de reconèixer que Jesús és el Fill de Déu que va morir per cadascú de nosaltres. I invitar-lo a formar part de la nostra vida per mitjà de la fe. En qualsevol moment o en qualsevol lloc podem apropar-nos a Jesús amb confiança, obrir-li la porta de la nostra vida i demanar-li que sigui el nostre Senyor i Salvador, d’acord amb la seva promesa. Si aquest és el teu desig, digues-li, no esperis. Pots parlar amb Jesús a través de l’oració; expressar-li el que hi ha al teu cor; donar-li les gràcies pel seu sacrifici i posar la teva vida a les seves mans. Es tracta tan sols de dir-li: “Senyor Jesús, et necessito. Vine a la meva vida, vull que siguis el meu Senyor i Salvador. Gràcies per donar la teva vida per mi i perdonar els meus pecats. Fes de mi la persona que Tu vols que sigui”. Si has pres aquesta decisió i li ho has demanat, pots tenir la certesa que Jesús és amb tu… Ho va prometre. També pots estar segur que ets fill o filla de Déu i tens vida eterna. Per experimentar la vida plena que Déu ens promet, hem de parlar amb Ell, i llegir la Bíblia diàriament, també ens cal reunir-nos amb altres Cristians. Podem estar segurs que tenim vida en Ell, i que som capaços d’experimentar el seu amor i el seu perdó, sabent que mai no ens abandonarà. Així ho va prometre: “No et deixaré, ni et desempararé." “Jo estaré amb vosaltres sempre, fins a la fí del món."